Ruïna, runes, runa : natura i models culturals a la Catalunya rural / Jaume Franquesa
Franquesa, Jaume


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 31 (January 2024), 10 p.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i català.

Durant el darrer mig segle, el món rural català ha estat transformat per una sèrie de processos -industrialització, urbanització, consolidació d'una economia lligada al lleure, èxode rural, crisi de l'agricultura familiar- que han deixat una empremta profunda tant al seu territori com en la consciència dels seus habitants. Inspirant-se en els treballs d'Ann Laura Stoler i Gastón Gordillo sobre la ruïna i les runes, i prenent com a base diversos treballs etnogràfics recents, aquest article cerca les traces de dislocació que aquestes transformacions econòmiques han deixat en el paisatge de l'Alt Pirineu i de la Terra Alta. L'objectiu d'aquest exercici és doble. D'una banda, posar en qüestió la tem-poralitat triomfant encarnada en les narratives de la modernització i el creixement econòmic. De l'altra, indagar com aquestes traces ens parlen de la pervivència de modes de vida i maneres de concebre la natura i el territori -allò que anomeno "models culturals"- lligats a una economia agrària de base pagesa.

Paisatges antropocènics, paisatges enrunats : expectatives de passat i de futur a les muntanyes catalanes / Ferran Pons-Raga, Ismael Vaccaro
Pons Raga, Ferran


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 30 (January 2023), 10 p.
Bibliografia. Resums en anglès i català.

Les runes perviuen en el temps i l'espai, com el temps i l'espai semblen perviure en les runes. No es tracta, però, d'una pervivència estàtica ni unívoca. La presència de runes sempre evoca transformacions paisatgístiques, percebudes, representades i valorades de manera canviant segons les vivències i els records que n'emanen. Centrant-se en les restes d'una infraestructura d'explotació forestal massiva de principis del segle XX (la Matussière, Pallars Sobirà), i en la construcció de grans pantans a Catalunya a mitjan segle passat i que ara amb prou feines s'omplen durant una part de l'any (pantà de Sau, Osona), aquest article posa en valor la capacitat heurística de les runes dins de l'Antropocè per a l'anàlisi del nou marc mental i econòmic de gestió capitalista dels boscos i de l'aigua. La visibilització i la invisibilització de les runes ens permet copsar allò que roman i esdevé visible en el paisatge, però també allò que s'esvaeix o emergeix, i que esdevé invisible o paulatinament visible. Les runes ens parlen, en definitiva, de les ressignificacions i dotacions de valor de les transformacions paisatgístiques, passades i futures, en el marc de l'explotació capitalista dels recursos naturals.

An Aanalysis towards the construction and the role of collaborative circles in jazz musicians of Barcelona / Marta Casals Balaguer
Casals Balaguer, Marta


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 20 (July 2017), 10 p.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i català.

Traçant universos femenins amb paper maixé : la tradició de Takamatsu-hariko en les col·leccions del Museu Etnològic de Barcelona / Muriel Gómez Pradas
Gómez Pradas, Muriel


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 17 (June 2015), p. 36-43 : il. (Dossier. En relació amb l'art. L'art des d'una perspectiva relacional) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquest article és traçar la biografia i mostrar l'ús social d'uns petits objectes de paper maixé pertanyents a la tradició de Takamatsu-hariko(Japó) que es conserven al Museu Etnològic de Barcelona. A través del seu estudi veurem el paper representatiu i simbòlic que tenen dins l'univers(os) femení japonès i podrem accedir a llegendes, tradicions populars i antics costums relacionats amb l'imaginari femen.

La Construcció de desigualtats en espais bilingües : l'ensenyament del català a dones immigrants / Tulay Caglitutuncigil Martínez
Caglitutuncigil Martínez, Tulay


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 16 (May 2014), p. 33-41 : il. (Dossier. Els nous parlants de llengües minoritàries: pertinences i legitimitats) 
Referències bibliogràfiques.

Generalment s'espera que els immigrants aprenguin i utilitzin la llengua legítima com una forma pràctica d'accedir als serveis socials i a un lloc de feina. Aquest argument crea una connexió hipotètica entre els règims lingüístics establerts i la integració social i econòmica. Tot i que no es defineix explícitament, aquesta connexió implica que la integració és un procés unilateral que hauria de dur a terme la població immigrant a través de l'adquisició de la llengua. Tanmateix, la llengua és un capital simbòlic que també es pot utilitzar com una eina d'apoderament o desapoderament. L'accés a la llengua legítima, la distribució del capital lingüístic i les estratègies de legitimació i deslegitimació en camps específics, com ara el de les escoles d'idiomes per a adults, poden ser un indicador de com es construeixen les desigualtats socials i les jerarquies. En aquest article, em centro en les classes de llengua catalana que reben dones im-migrants marroquines en una petita població al nord de Barcelona. Baso la meva anàlisi en un conjunt de dades qualitatives recollides entre el desembre del 2013 i el gener del 2014, i argumento que aquestes classes contradiuen les polítiques públiques que promouen l'ús del català. Això és perquè les habilitats lingüístiques en català que se suposa que s'ensenyen, de fet, estan mal distribuïdes, i ma-joritàriament es legitima les noves parlants com a parlants d'espanyol en lloc de català.

L'Ametlla 1966 : el programa d'ofensiva cultural de Josep Benet / Jordi Amat
Amat Fusté, Jordi


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 15 (May 2013), p. 6-11 (Dossier. Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i títol en català i anglès.

L'any 1966 l'activista antifranquista Josep Benet va acabar de formular un ambiciós programa de catalanització per mitjà de la cultura que es concretava en un seguit d'accions i projectes. A partir de material d'arxiu inèdit, aquest article reconstrueix quina va ser la gè-nesi d'aquest programa d'oposició, el contextualitza en el marc de les institucions i els debats intel·lectuals de la dècada dels seixanta i formula hipòtesis sobre el procés mitjançant el qual el nacionalisme progressista va aconseguir l'hegemonia del sistema cultural català.

Josep Pla, els espais i els temps de la memòria / Cristina Badosa
Badosa i Mont, Cristina


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 15 (May 2013), p. 12-17 (Dossier. Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums i títol en català i anglès.

En aquest arAquest article analitza com l'escriptor i periodista Josep Pla va contribuir a crear un estat d'opinió sobre una part important del nostre patrimoni cultural i urbà, com és el modernisme arquitectònic. Els seus plantejaments estètics van variar d'un període a l'altre, amb la qual cosa es demostra que la cultura pot ser objecte de manipulació per part de la política i dels mitjans de comunicació per a imposar principis que tenen poc a veure amb els seus valors estètics i ideològics inicials.

Arqueologies d'allò nacional : Albert Boadella i la nova versió d'El Nacional / Helena Buffery
Buffery, Helena


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 15 (May 2013), p. 33-39 (Dossier. Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània) 
Bibliografia. Resums i títol en català i anglès.

En aquest article s'analitza la dinàmica de resistència i normalització en la cultura catalana contemporània a través de l'estudi de cas de la nova versió d'una obra de creació col·lectiva d'Els Joglars. L'obra en qüestió, El Nacional, es va representar per primera vegada l'any 1993 com a resposta als canvis en el panorama de la producció teatral contemporània, marcat per una creixent intervenció po-lítica en l'àmbit de la cultura. En concret, l'obra presentava un desafiament a la visió monumental d'un Teatre Nacional de Catalunya a través del compromís permanent amb un teatre nacional català alternatiu fonamentat en l'exploració creativa de la identitat en la representació teatral. El Nacional, que ha tornat als escenaris com a part de la celebració del cinquantè aniversari de la fundació d'Els Joglars, s'ha presentat explícitament com una clarivident exploració de les condicions i la necessitat d'una cultura de la resistència, capaç de mantenir-se ferma davant de la tendència normalitzadora del poder polític i econòmic. No obstant això, tant el discurs sobre allò nacional en què s'ha inserit l'obra com l'enfocament arqueològic, particularment evident, d'aquesta nova versió substitueixen l'estètica (i l'ètica) més translacional que va ser el segell distintiu de les creacions col·lectives pròpies dels Joglars per un tipus de re-presentació més compromesa amb la repetició i la reinscripció, que dóna com a resultat la reproducció i la fetitxització dels estereotips del fet diferencial català.

Relacions entre la identitat catalana i la percepció de vitalitat etnolingüística en una mostra d'estudiants universitaris / M. Àngels Viladot, Moisès Esteban
Viladot, M. Àngels


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 11 (May 2009), p. 7 p.
Bibliografia. Resums i títols en català i anglès.

Aquest treball analitza, d'una banda, la percepció de la vitalitat etnolingüística d'una mostra d'estudiants universitaris de la província de Girona. De l'altra, relaciona la vitalitat percebuda amb el sentiment d'identitat al grup de pertinença. 112 estu-diants catalanoparlants que s'autocategoritzen com a catalans (identitat catalana) han respost el Qüestionari de vitalitat sub-jectiva, en l'adaptació al català. Aquest instrument avalua les creences sobre la vitalitat del grup propi i la llengua (en aquest cas el català), i el grup exocèntric i la llengua (en aquest cas el castellà). Els resultats mostren que els estudiants perceben que la seva llengua (el català) té més estatus i suport institucional que el castellà, però menys demografia (índex de naixements, immigració, matrimonis mixtos, emigració). La identitat també es correlaciona positivament amb la percepció de la vitalitat etnolingüística. Aquests resultats es discuteixen amb relació al paper de la vitalitat en les eleccions de la llengua de formació (català enfront de castellà) en la comunicació diària, així com en el nivell social on es configuren polítiques lingüístiques per a afavorir la comunicació en català en els àmbits dels negocis, la política, l'educació i els mitjans de comunicació.

Una Breu història de la campanya catalana per aconseguir el domini d'Internet .cat, amb implicacions per a altres llengües minoritàries / Peter Gerrand
Gerrand, Peter


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 8 (May 2006), p. 31-38 : il. (Dossier TIC i patrimoni) 
Bibliografia.

El 15 de setembre del 2005 la ICANN va aprovar el primer domini d'Internet de primer nivell destinat a una llengua i cultura humanes en particular: .cat. Aquest article explica la història de la campanya catalana per aconseguir el domini .cat en contra de l'oposició política de l'antic govern conservador espanyol i la resistència d'alguns dels encarregats de prendre les decisions en els cercles de la ICANN. Mentre que el .cat crea un precedent per a un major ús de les llengües minoritàries a Internet, hi ha importants obstacles per a altres candidats a dominis de primer nivell basats en la llengua. L'article parla dels factors concomitants que calen per a donar suport a un major ús de qualsevol llengua minoritària a Internet.

Difusió selectiva de portals virtuals culturals :els casos del Jardí Botànic de Barcelona i la vall de Boí / César Carreras
Carreras Monfort, César


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 7 (May 2003), p. 31-38 : il. (Dossier TIC i patrimoni) 

Aquest article mira d'explicar les raons que hi ha al darrere de l'èxit d'un recurs cultural a Internet. No sempre el volumd'accessos resulta determinant en aquest èxit, sinó que calen col·lectius especialitzats que el facin servir i contextos de difusiócultural, educació i recerca. Per mitjà de la definició dels conceptes clau de la cibermetria, la disciplina que estudia ladescripció quantitativa dels continguts i els processos de comunicació que s'esdevenen a Internet, es mostra que la difusióselectiva a grups d'interès dels recursos culturals té més importància que la divulgació general a Internet.

Els Cócs. Una senya d'identitat de la Terra Alta / Loreto Meix Boira
Meix Boira, Loreto


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 6 (May 2004), 11 p.
Notes a peu de pàgina.

Aquest article tracta sobre la rebosteria tradicional de la comarca de la Terra Alta vinculada a les festes, especialmentde les pastes que s'hi solen fer. En aquesta zona les pastes s'anomenen cócs, un mot que és present tant a la TerraAlta com també a les comarques veïnes de la Ribera d'Ebre o el Priorat. Juntament amb les pastes se serveix el vi ranci,la mistela o el vi dolç, fets també en aquestes contrades. Actualment, forns i pastisseries dels pobles de la comarcatambé elaboren aquests productes tradicionals artesans, que en altres èpoques es feien només a casa.L'article, que neix del treball de final de carrera realitzat per l'autora per a la llicenciatura d'Humanitats de la UOC,aporta una visió privilegiada de la riquesa de la Terra Alta pel que fa a la seva història gastronòmica, els seus costumsi la manera de tractar els seus dolços. L'autora, que ja havia treballat anteriorment en aquests aspectes, hi situa lesespecificitats de la rebosteria tradicional terraltina en el context de les cultures mediterrànies amb arrels comunes quees remunten al món antic i medieval i que encara mantenen un aire de família ben identificable, alhora que resse-gueix amb interès etnogràfic el que anomena ®el món del blat» a la zona (la pastada del pa, l'ofici de forner, els fornsi altres eines, les tradicions associades...). En definitiva, rescata un aspecte viu de la quotidianitat local i el situa a lallum de la història de l'alimentació, mentre aporta informació que pot ser d'interès des d'altres angles d'estudi.

La Llengua catalana, pedra de toc de la diversitat lingüística europea / Isidor Marí i Mayans
Marí i Mayans, Isidor


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 5 (May 2003), 6 p. : il.

La UE es troba a les portes d'una ampliació que comportarà la incorporació de deu novesllengües oficials, moltes de les quals amb unes dimensions demogràfiques i una vitalitatcultural inferiors a la llengua catalana. L'article comenta que la situació actual del català a laUE és injustificable i escandalosa i que ho resultarà encara més després de l'ampliació. Laprevisible modificació del règim lingüístic de la UE tendirà a la reducció de les llengües detreball per raons d'eficiència, però l'ampliació de les llengües oficials hauria de permetreincloure-hi llengües com la catalana, que ja són oficials en el seu territori. Tampoc hi ha capraó perquè el català resulti exclòs dels programes lingüístics europeus, en els qualsparticipen fins i tot llengües de països externs a la UE. Les comunitats lingüístiques ambpoders legislatius han de poder regular l'ús públic de les llengües en el seu espai igual queels estats; altrament la mateixa UE indica que sols la independència política garanteix untracte igualitar.

El Projecte Atlantis : recursos digitals per a les llengües minoritzades de la UE, recursos per a l'ensenyament del català / Miquel Strubell, Marta Torres
Strubell i Trueta, Miquel


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 5 (May 2003), 15 p. : il.

L'Observatori Atlantis és el fruit d'un treball cofinançat per la Unió Europea i realitzat per unconsorci format pels Estudis d'Humanitats i Filologia de la UOC, el Research Centre onMultilingualism (Universitat Catòlica de Brussel·les) i la Foundation for European Research(Gal·les). El projecte consta d'una base de dades consultable per Internet amb informaciósobre recursos digitals en les anomenades llengües minoritzades de la UE. L'estudi quepresentem revela el grau d'incorporació de diferents comunitats lingüístiques a la societatde la informació: el català, el basc i el gal·lès són sens dubte les llengües més actives.

L'Ús de la llengua dels alumnes de l'assignatura de llengua anglesa a la UOC / Mar Gutiérrez-Colon Plana
Gutiérrez-Colon Plana, Mar


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 5 (May 2003), 9 p.

Aquest estudi analitza l'ús de la llengua anglesa als missatges electrònics dels alumnes del'assignatura d'anglès de la UOC. L'estudi es basa principalment en els matisadors ohedges(una estratègia per la qual els aprenents d'anglès mitiguen i suavitzen el seudiscurs) que apareixen en els seus textos. L'article comença fent una descripció del marcteòric general de l'estudi, i de l'objectiu de la investigació que s'ha portat a terme. Acontinuació es fa una descripció de la taxonomia emprada en la recerca i una descripciódels subjectes estudiats. Després d'exposar els resultats aconseguits en l'estudi delsmissatges, s'expliquen detalladament les conclusions finals que es poden extreure de totesles dades de la investigació. Bàsicament, després d'avaluar totes les dades aconseguidesen aquesta recerca, es pot afirmar que a la UOC es fomenta i impulsa el procésd'aprenentatge de la llengua anglesa, a causa de la naturalesa dels missatges d'aquestaassignatura, els quals promouen l'autonomia i l'esperit crític dels estudiants.

Intercampus : administració i docència compartides entre universitats catalanes a través d'Internet / Elena Añaños i Carrasco, Nati Cabrera Lanzo
Añaños i Carrasco, Elena


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 5 (May 2003), 9 p.

Intercampus és un projecte de vuit universitats catalanes que té el suport del Departamentd'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Formapart del projecte Universitat digital de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de laInformació. A Intercampus, a través de la utilització de les tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC), es comparteixen de forma virtual processos universitaris que van des del'administració (Administració Oberta) fins a la docència d'assignatures (DocènciaCompartida entre universitats).

Difusió del patrimoni cultural a través de les TIC : el cas del portal de la vall de Boí / César Carreras, Piero Berni
Carreras Monfort, César


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 5 (May 2003), 11 p.

El portal de la vall de Boí és un projecte de col·laboració entre diferents museus,institucions i universitats de Catalunya amb l'objectiu de crear un entorn virtual per aincloure-hi tot el patrimoni cultural d'aquesta petita vall pirinenca. El portal no és tan sols unrecurs potencial per al turisme cultural, sinó també un recurs d'art i d'història per a lesescoles de secundària i les universitats, com també un mitjà de comunicació per a lacomunitat local.

ICOM Barcelona 2001 : el domini / Glòria Munilla
Munilla Cabrillana, Gloria


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 4 (2002) , [2] p.

Entre els dies 1 i 6 de juliol de 2001 van tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona la XIX Conferència General i la XX Assemblea General de l'ICOM (International Conference of Museums). Els objectius fonamentals d'aquest organisme són debatre sobre les diferents problemàtiques que afecten actualment el món dels museus i cercar línies d'actuació i solucions per a projectar els centres culturals envers la societat que els genera i a la qual han de servir, i obtenir d'aquesta manera la rendibilitat de la seva funció.

El Castell de Mur virtual / Marta Sancho Planas
Sancho i Planas, Marta


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 3 (2001) , [6] p. : il.

La idea de realitzar un passeig virtual per un castell dels segles XI-XII, sorgeix en veure les possibilitats reals dels recursos informàtics en la restitució dels ambients del nostre passat històric. En el nostre cas la idea inicial va ser una proposta suggerida per l'Eloi Biosca, professor de l'I.E.S Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, el qual ja havia treballat en la restitució virtual d'altres espais. La seva proposta va ser recollida per les professores Dra.Teresa Vinyoles i Dra. Marta Sancho, del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, les quals van suggerir que s'escollís com a espai referent el Castell de Mur (Pallars Jussà), per trobar-se en aquests moments en procés d'excavació i sobre el que hi havia un projecte de recuperació del monument. El fet que es tracti d'un dels castells romànics més ben conservats de tot Catalunya i que no hagi sofert grans variacions pel que fa a la seva estructura el convertien en el lloc idoni per a realitzar aquest projecte.

El Morè (Sant Pol de Mar, el Maresme). Reconstrucció virtual d'un centre romà de producció de vi / Pako Bagur i Gumila, Esther Gurri i Costa, Josep Gurri i Costa, Jordi Medrano i Picó



En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 1 (1999) , p. [3] p.
Resum en anglès.

Els mesos de setembre a novembre de 1995 s'excavà el jaciment romà del Morè. Situat al municipi de Sant Pol de Mar a la comarca del Maresme. Hom posà al descobert bona part d'una construcció romana que té una superfície aproximada de 1500 m2. Es tracta d'un edifici destinat a la producció, premsat i elaboració del vi, ferreria, mòlta de gra, una gran zona destinada a l'emmagatzematge del vi (celler) i una zona d'habitatge que per les seves característiques feia també les funcions de punt de vigilància, de control de la costa i de far.